Aquest text va ser elaborat amb motiu d'una entrega per l'assignatura El problema del sentit, part del màster de Filosofia pels Reptes Contemporanis de la UOC.

Escatologia: del grec antic eschatos (darrer, últim) i logos (estudi), és l'estudi del destí final de la humanitat i de l'univers.

Zoomillenial: de les paraules zoomer (Generació Z) i millenial (Generació Y), fa referència a les persones nascudes entre els anys 1990 i 2000, també anomenats zillenials.

Aquest treball, doncs, es centra en la narració del fi del món i el malestar social en el marc de la cúspide de les generacions millenial i Z als països occidentals industrialitzats, fent èmfasi en els usuaris habituals del metavers (l'internet) i la cultura pop.

Els quatre genets de l'Apocalipsi

Els zillenials constitueixen la microgeneració que va viure el desenvolupament de les tecnologies al llarg de la seva infància. Tot i no ser natius digitals, són usuaris proficients i habituals de les noves tecnologies. Recorden els mòbils plegables de Nokia, les pantalles gegants d'ordinador (CRT), els primers videojocs com Prince of Persia o Space Invaders, els primers models de la Game Boy i la PlayStation. Copiaven CDs per reproduir música al seu Walkman o la descarregaven a través de torrents (Emule, Ares…) per escoltar-la al seu mp3. Van transitar del myspace al fotolog, als fòrums i al messenger, després tumblr, al tuenti o al facebook, al twitter, a l'instagram, al TikTok.

És, a més a més, la generació que ha estat més vulnerable als horrors d'Internet. La interacció de la generació Z amb entorns virtuals durant la infància ja va estar més regulada, a través de controls parentals i un internet vigilat i institucionalitzat. Això, però, no existia durant el desenvolupament accelerat que van presenciar els zillenials. Baixar-se una pel·lícula pirata podia fàcilment resultar en un vídeo porno, qualsevol estrany afegit al messenger podia resultar ser un pedòfil, i hi havia comunitats nocives fàcilment accessibles: alguns exemples són ''Ana i Mia", que encoratjaven l'anorèxia i la bulímia; els fòrums amb trend estètic emo, que encoratjaven les autolesions i glorificaven la depressió i el suïcidi; els incels, comunitats amb una misogínia rampant i crides a l'agressió i la violència. Tot i que aquests i més perills encara existeixen a l'Internet, ja no circulen lliurement.

Així doncs, els zillenials van estar exposats des d'una edat primerenca a un món de forts contrastos: les meravelles i les brutalitats del progrés tecnològic, emmarcats en una vida analògica que tampoc no era benèvola.

Van viure el 9/11 quan eren nens petits, la crisi del 2008 d'adolescents i la pandèmia del coronavirus durant els anys universitaris. Es tracta d'una generació que tot just entra en la vida adulta i se n'adona que ha heredat un món en ruïnes: sense oportunitats, sense futur, sense esperança. La narració sobre el col·lapse de la civilització humana s'ha convertit en el relat hegemònic, amb el canvi climàtic i les guerres com a protagonistes.

La finestra a les desgràcies d'arreu del món, proporcionada per la globalització, és tant aclaparadora, que els zillenials fins i tot desitgen l'extinció de la pròpia espècie humana. El declivi de la humanitat, la fi del món, l'Apocalipsi: aquesta és la realitat que els ha tocat viure. El fi és una experiència constant, eterna, que s'anticipa però mai arriba i alhora pertany a l'experiència del 'ja va ser' (Garcés Mascareñas, 2017).

El malestar social, tot i estar present a totes les generacions, és especialment predominant entre els joves zillenials, que moltes vegades són anomenats ''la generació perduda". L'anomia —falta de direcció i sentit en la vida (Muntadas Figueras, 2023)— és generalitzada, així com el pessimisme. Es tracta d'un malestar que, en la seva arrel, és la manca d'un present significatiu davant l'expectativa del no-futur.

Segons Heidegger l'essència de l'home és l'existència, que és possibilitat pura, que és un projecte (Muntadas Figueras, 2023). Però la realitat heretada pels zillenials és la de la impossibilitat: és impossible llogar un apartament, és impossible aconseguir un contracte laboral decent, és impossible estalviar diners, és impossible arribar al final del dia, és impossible sortir del llit. Si l'existència és impossibilitat, es troben atrapats en una crisi existencial persistent. L'Apocalipsi ve acompanyat dels seus quatre genets: l'ansietat, el pànic, l'angoixa i la depressió.

Els zoomillenials són la generació amb més ansietat i depressió de la història (Mcmaster, 2020). La incertesa del futur i les dificultats econòmiques (Hobbes, n.d.) són només alguns dels factors que contribueixen a aquest fet.

La persona deprimida experimentava un dolor emocional terrible i incessant, i la impossibilitat de compartir o articular aquest dolor era en si mateixa un dels components del dolor i un dels factors que contribuïen al seu horror essencial. (Foster Wallace, 2016)

El desencant del monomite

La generació zillenial ha crescut envoltada d'històries amb l'estructura del monomite: el viatge arquetípic de l'heroi que deixa el món rutinari enrere i respon a la crida de l'aventura, entrant en un món màgic i fascinant ple de reptes a atravessar, amb una missió clara que ha de complir i que li dona sentit a la seva vida. Aquesta mena de relat està present en tota la història de la literatura, però té un impacte especial en la generació zillenial. El Senyor dels Anells, Harry Potter, Star Wars, són pil·lars fonamentals d'aquesta generació, que els han acompanyat al llarg de la infància i adolescència i constitueixen el marc a partir del qual es processa la realitat. Tal i com escriu l'Eva Illouz,

La cultura tiene una gran importancia […], al modo como le otorgamos sentido al hecho de ser quienes somos a través de acciones conformadas por valores, imágenes y escenarios clave, ideales y hábitos de pensamiento, a través de las historias que utilizamos para enmarcar nuestra experiencia y la de otros, a través de los relatos que utilizamos para explicar nuestros fracasos y nuestros éxitos, a través de aquello a que nos sentimos autorizados y a través de las categorías morales que utilizamos para jerarquizar nuestro mundo social. (Illouz, 2010)

Tanmateix, els joves zillenials no van rebre la carta de Hogwarts. No els va venir a buscar cap Gandalf o Obi-Wan per portar-los cap a l'aventura. Es van trobar directament a Mordor, a un món hostil i estèril, carregant un Anell Únic insuportable: el d'esdevenir un mateix, el de portar endavant el projecte d'una existència pròpia impossible. ''El deprimido […] está cansado del esfuerzo de devenir él mismo." (Ehrenberg, 2000)

La il·lusió del monomite s'ha trencat: el món no és màgic, no hi ha cap missió i la vida no té sentit. Reconciliar aquesta realitat amb les categories de pensament construides a partir de la cultura popular és una tasca feixuga, dificilíssima i esgotadora. El recuperar-se ha esdevingut la missió de la generació zillenial: els discursos terapèutics han envaït la cultura popular i ha arribat a constituir-se com a un dels principals codis amb els quals expressar, conformar i guiar el jo (Illouz, 2010).

Ya sin capacidad para crear héroes y establecer valores e ideales culturales, el yo se ha retirado dentro de su propio caparazón vacío. Al hacernos un llamamiento a retirarnos dentro de nosotros mismos, la doctrina terapéutica nos ha hecho abandonar los grandes mundos de la ciudadanía y la política, y no puede proporcionarnos un modo inteligible de conectar el yo privado con la esfera pública, porque ha vaciado al yo de su contenido comunitario y político, reemplazándolo por su preocupación narcisista por sí mismo. (Illouz, 2010).

La reacció davant el desencant del monomite és re-encantar el món com a recurs terapèutic: ho veiem amb la resurrecció de la popularitat de l'astrologia, el Tarot i els rituals com a eines d'auto-coneixement entre els joves de la generació zillenial.

La simptomatologia del jove internauta

Els símptomes addicionals dels zillenials que pateixen el malestar social estan basats en les mateixes conductes nocives tradicionals, però digitalitzades. Les noves drogues són l'entreteniment cultural: la ludopatia tradicional s'ha transformat en l'addicció als videojocs; a les sèries de Netflix, HBO, Amazon Prime, Disney+; a l'scrolling durant hores i hores a Instagram o TikTok. L'evasió mitjançant el binging —el consum desproporcionat d'entreteniment— és el mecanisme més utilitzat a l'hora de manejar el malestar.

Els recursos digitals són cada vegada més aïllants. Fa uns anys, l'evasió del món real podia dur-se a terme en el si d'una comunitat virtual (fòrums, xats grupals) en la qual es podien establir relacions socials de grup vertaderes. El fòrum ha estat progressivament substituït per aplicacions que s'anomenen ''xarxes socials"\ i que de socials en tenen poc. Són panòptics en els quals observem a tothom, però sobretot, ens observem a nosaltres mateixos: amb cada post o story de l'altre qüestionem el nostre post o story, ens jutgem i ens revisem, en un procés extenuant d'auto-vigilància i auto-inspecció.

Com va predir Foucault, cadascú de nosaltres s'ha convertit en una empresa que ha de ser auto-regulada (Castro, 2020). Nosaltres mateixos som el producte i administrem les nostres relacions socials a través del marketing en les xarxes socials.

Quan el binging no és scrolling a les xarxes socials, és consum compulsiu de sèries, pel·lícules i vídeos de YouTube. Aquest és, també, un acte individual i aïllant que condueix a l'alienació.

Així doncs, tot i viure en una societat del rendiment que demana productivitat i que consumeix el nostre temps, s'empra una gran part d'aquest temps en evitar l'acció i el pensament mitjançant la procrastinació.

L'exposició a tanta informació no viscuda en primera persona desemboca en conseqüències paradoxals: d'una banda, l'apatia i indiferència, la desconnexió de les realitats alienes; d'altra banda, la hipersensibilitat: cada paraula té el potencial d'esdevenir un trigger. Les interaccions als fòrums estan regulades, molts cops, amb content warnings, trigger warnings i tone indicators, etiquetes al final de la frase per aclarir les intencions. Les relacions socials són cada vegada més difícils i les diferències entre els individus semblen agrandir-se cada cop més a mesura que l'auto-absorció terapèutica guanya terreny.

Tanmateix, encara ens queda la interioritat comú deguda al malestar social, que ens ofereix la possibilitat de connectar els uns amb els altres. L'eina més efectiva, en aquest sentit, són els memes.

La tornada a La Comarca

“I wish it need not have happened in my time,” said Frodo.
“So do I,” said Gandalf, “and so do all who live to see such times. But that is not for them to decide. All we have to decide is what to do with the time that is given us.” (J.R.R. Tolkien, The Fellowship of the Ring)

L'anhel de la generació zillenial per una vida sossegada es veu reflectit en els nous trends virals a les xarxes socials: l'estètica cottagecore, la voluntat de deixar la ciutat i tornar al món rural, el fer coses amb les mans…

Trobo que en quant als referents presents a la cultura pop de la generació zillenial, podem aprendre molt d'en Frodo Saquet i el seu viatge esgotador de caire neo-estoicista. Al final, el Frodo es deixa acompanyar i es recolza en el seu bon amic Sam: i aquí està, potser, la clau per alleujar el malestar social.

La comunitat, les xarxes, el cuidar les relacions. Escollir sortir de Mordor. Acceptar que el sentit de la vida és 42¹, poder-se'n riure, i poder actuar, perquè encara que tot sigui una merda encara hi ha flors boniques.

Referències

1. Garcés Mascareñas, M. (2017). Nova il·lustració radical. Editorial Anagrama.
2. Muntadas Figueras, B. (2023). La crisi de l’existència. Fundació Universitat Oberta De Catalunya.
3. Mcmaster, G. (2020). Millennials and Gen Z are more anxious than previous generations: here’s why. Retrieved from https://www.folio.ca/millennials-and-gen-z-are-more-anxious-than-previous-generations-heres-why/
4. Hobbes, M. Generation Screwed. In The Huffington Post. Retrieved from http://highline.huffingtonpost.com/articles/en/poor-millennials/
5. Foster Wallace, D. F. (2016). Antologia de contes. Edicions del Periscopi.
6. Illouz, E. (2010). La salvación del alma moderna. In S. Llach (Trans.), La salvación del alma moderna (1st ed., pp. 11–36). Katz Editores. Retrieved from https://www.jstor.org/stable/j.ctvm7bf7f.4
7. Ehrenberg, A. (2000). La fatiga de ser uno mismo: Depresión y sociedad. Buenos Aires: Nueva Visión.
8. Castro, E. (2020). Michel Foucault \textbar Historia de la filosofía (58/61) - YouTube. Retrieved from https://www.youtube.com/watch?v=uVIt4MX7kvU&ab_channel=ErnestoCastro

Notes a peu de pàgina